diumenge, 6 de maig del 2007

L’ESCOLA I LA BANDA DE MÚSICA, PATRIMONI CULTURAL SOLLERIC.

Les accions polítiques duen conseqüències per a la ciutadania, si les accions són positives, la ciutadania les aprofita, les gaudeix i les agraeix; si són negatives, les lamenta; i si la ciutadania és intel·ligent castiga al responsable (el polític que ha pres la decisió). Així de senzill hauria de ser el control dels ciutadans sobre els polítics.

El compromís d’ENTESA PER SÓLLER per aquesta setmana fa referència a una decisió política presa fa sis anys que consistia en posar les primeres pedres d’una banda de música i d’una escola municipal de música. Els resultats després de sis anys no poden ésser més encoratjadors: més de dos-cents alumnes estudien música a Sóller. Una banda que, quan fa un concert, és l’orgull de propis i forans i mostra la il·lusió reflectida a la cara dels nins i no tant nins que es senten part d’un projecte magnífic.

  • Per aquest motiu i perquè això no pot sofrir cap reculada (tal i com pretenia l’actual regidor de cultura) des d’ENTESA PER SÓLLER ens comprometen, si el 2007 assolim el govern a:

    1.-Resoldre de la manera més satisfactòria possible la problemàtica dels mestres i el director (recordem que el contracte finalitza aquest curs).

    2.-Mantenir o incrementar la dotació pressupostària a l’escola de música.

    3.-Potenciar al màxim la coral, l’únic element, al nostre entendre, que encara no es troba al nivell que tots els sollerics amants de la música desitjam.

    4.-Treballar estretament amb l’equip de professors i amb la associació de pares de l’escola de música a fi de resoldre d’una manera conjunta i coordinada els problemes que puguin sorgir al llarg del curs i de la legislatura.
El foment de les curolles com la música, l’esport, o el servei a la societat són la millor inversió que pot fer una institució amb els seus joves i no tant joves. Aquestes eines, a més de fer una feina social i preventiva excel·lent, parlen molt del poble que les impulsa i Sóller des de sempre ha estat un poble culte, solidari i participatiu. Tenim el dret tots els sollerics de seguir gaudint d’una de les bandes (si no la millor) més bones de Mallorca.
Miquel Gual Pons (soller@entesapermallorca.org)

dimecres, 25 d’abril del 2007

Sopar de presentació de la candidatura d'Entesa per Sóller

Dissabte 5 de maig
21 hores
Rest. Sol i Mar del Port de Sóller
Preu del sopar: 20 euros

dissabte, 21 d’abril del 2007

acte central - FENT POBLE


Si vols tíquets pel sopar,
els pots aconseguir al telèfon: 687 974 444 (Sandra Montaner:)

dimecres, 18 d’abril del 2007

INFANTE LOIS, EL GRAN PULMÓ VERD DEL PORT.

El port de Sóller possiblement sigui la zona del terme municipal que ha experimentat un canvi més radical en tots els sentits. El port ha passat en menys de 100 anys d’ésser una barriada exclusivament marinera,

comercial i pescadora on les úniques activitats eren la pesca, el tràfec de mercaderies i persones i l’explotació agrícola de la terra, a ésser un centre residencial, d’oci, hoteler, turístic i comercial amb un creixement espectacular de residents i de visitants.

A més, aquests darrers tres anys ha sofert una transformació que a hores d’ara resulta difícil d’avaluar degut a que les obres encara no es troben enllestides o els beneficis "suposats" encara no es poden quantificar.

El que sí que és cert, és que el consum de territori ha estat elevat, per no dir desproporcionat, dins una zona reduïda i fràgil.

En el port han quedat dues zones verdes importants, la primera a hores d’ara es troba dividida per la meitat per un carrer, a més de trobar-se orogràficament d’una manera complicada, aquesta zona es el polvorí del camí des Cingle.

La segona, el camp de futbol del port es mereix convertir-se en el gran pulmó verd, públic de la zona, per aquest motiu, si el mes de maig ENTESA PER SÓLLER assoleix el govern, ens comprometem a :
  • Negociar la reversió del camp de futbol del port al ministeri de Defensa o al propietari legítim.
  • Descartar el projecte del PP de fer un aparcament subterrani.
  • Adequar les instal·lacions a les necessitats dels atletes que les empren.
  • Si en un futur s’aconsegueixen unes instal·lacions polispòrtives dignes per a la barriada del port (recordem que hi ha municipis a Mallorca que tenen menys habitants), convertir els terrenys en un gran parc verd i públic, sembrat d’arbres, zones de jocs per infants i zones de recés per a residents i visitants

Aquest és el compromís ja que, si ara es fa un aparcament subterrani, el port i Sóller perdran la possibilitat de tenir l’únic pulmó verd que queda al port. No podem tolerar que s’hi faci un aparcament subterrani, aparcaments se’n poden fer, però no davall el camp de futbol, ja que concentrarà cotxes a una zona esportiva i en el futur s’esvairà la possibilitat de fer el "Central Parc" del port.


Miquel Gual Pons

dilluns, 16 d’abril del 2007

Entrevista a Miquel Gual Pons

Miquel Gual Pons ha estat el candidat de consens de l’agrupació sollerica. Té ara 41 anys, casat i pare de dues filles. És fill de na Margalida Pons, de Can Costurer, i d’en Guillem Gual de Can Maians. El seu padrí patern, Francesc Pons (en Patricio) era un conegut pescador del Port de Sóller i el patern, mestre Miquel Maians, fou un gran marger de Fornalutx.

Va cursar estudis al col·legi dels Sagrats Cors de Sóller i a l’Institut Politècnic de Palma, i actualment és el gerent d’una empresa embotelladora i distribuïdora d’aigua, Sa Font des Teix.

Vinculat a la premsa local quasi des de tota la vida: al setmanari Sóller els anys 1984-1989 i la Veu de Sóller al començament. Coautor, juntament amb Jaume Albertí, del llibre Ses Fonts de Sóller i Fornalutx, edicions El Gall, any 2000. Col·laborador setmanal del suplement "Fora Vila Verd" d’El Dia del Mundo i, ocasionalment, de la publicació Descobrir Catalunya, d’Edícola 62.

En aquesta entrevista surt a la llum la part humana, que no política, del candidat d’ENTESA PER SÓLLER. La part política es troba a altres apartats del blog.

Pregunta: Fes-nos cinc cèntims de la teva infància.

Resposta: Podria dir que vaig tenir una infància afortunada. De fet, els records d’antany omplen el meu cor amb imatges captivadores de les nits vora la vella cuina de pagès, escoltant les rondalles del padrí Maians, mentre la padrina de Sóller omplia la cuina d’olor de sofregit de sopes. Els dies entre margers, exsecalladors, gallufes i caçadors, i l’olor de llibertat que es respirava en els sementers i la garriga de sa Cabana, han format part de la meva vida, història i vocació per tot allò que ens envolta. L’admiració de cap al meu pare i la meva mare que m’educaren a tocs d’amor i qualque espardenyada, han fet de mi qui sóc i el que sóc avui. Som qui som gràcies a aquells temps.

P.-- Com et definiries?

R.-- Em definiria com una persona oberta, inquieta, necessitada d’aprendre, enamorada de la meva terra i de la meva gent, dels costums, tradicions, arrels i il·lusions. No conceb un país sense gent. La gent és la força del país i és igual si són nats aquí o allà, si parlam el solleric, el castellà o l’anglès. Si estimen o estimam Sóller, la seva cultura, el seu paisatge i la seva gent, per a mi som sollerics ben igual.

P.-- Com veus Sóller?

R.-- Sóller és un dels llocs més encantadors per viure-hi que hom pot imaginar. Tenir per falda la mar i per vestit la muntanya, gaudir d’un clima genial com el que tenim, un paisatge de somni i una gent inquieta, culta, comerciant i emprenedora, tot això fa de la vall de Sóller el lloc més acollidor per viure-hi. El problema és que la bellesa és fràgil, i Sóller és molt fràgil i necessita que entre tots la viciem perquè ens continuï regalant la seva màgia.

P.-- Com has viscut els 20 anys que ja dus en política?

R.-- La política al nivell personal m’ha donat dues coses molt importants: m’ha fet créixer com a persona i, sobretot, m’ha fet substituir de la meva ment la primera persona en singular "Jo", per la primera persona plural "nosaltres" i aquest fet, el fet de pensar en nosaltres i no en el jo, és una de les millors coses que li pot passar a un ésser humà. La visió de conjunt, de comunitat i de benefici comú, estic segur que és vital per a un polític.

P.-- Has governat i has estat a l’oposició. Amb què et quedaries de quan governares?

R.-- Amb la reforma de la plaça de sa Constitució, tornar la plaça més bella de Mallorca a la gent de Sóller. Que tornàs a ésser el centre del poble, l’antiga àgora, on les persones poden gaudir entre elles i fer créixer el sentiment de poble, fou una de les millors coses que he viscut.

P.-- Si algú es vol ficar dins la política, què li aconsellaries?

R.-- El meu consell seria molt senzill: que tingui molt clar que fa de polític per servir a la comunitat. Si ho fa així s’enriquirà com a persona, si entra en política per servir-se’n, potser que acabi ric en doblers però acabarà essent un pobre d’esperit.

P.-- Quines són les teves afeccions?

R.-- M’encanta escriure i llegir. Quan escric surt la part utòpica de mi. En l’escriptura puc reinventar fets passats, puc transformar els presents i puc inventar el futur. És una teràpia molt relaxant i saludable.

La mar és una de les meves passions. Fa tres anys em vaig comprar un vell llaüt de fusta, un llaüt preciós però en molt mal estat. Em vaig passar quatre mesos rascant i pintant, ell va tornar renéixer i ara, quan surt a navegar i el sent llenegar damunt l’aigua, em crea una sensació indescriptible. M’encanta la seva lentitud, les seves corbes, la fusta, l’olor de saladina i si, de tant en tant, faig una pescadeta, molt millor, però el pescar és l’excusa perfecta per gaudir de la mar.

La muntanya: vaig néixer entre muntanyes, he crescut a l’escola de la natura, m’encanta veure un arbre créixer, un ocell volar o un anyell saltar d’alegria. Collir olives em relaxa, em lleva pressió i m’ajuda a pensar, i a més a més puc fer un bon pa amb oli. Què vols més?

P.-- Quin és el teu tresor?

R.-- Els meus amics que estim i m’estimen, la meva família, la meva dona i sobretot les meves dues filles, na Cristina i na Xisca. A n’Isa, la meva esposa, li he d’agrair la gran paciència que ha tingut, té i haurà de tenir amb mi. De les meves dues estrelles, na Cristina i na Xisca, no tenc paraules per definir-les. Han estat la meva i la nostra alegria des del seu naixement i són allò que et dóna un motiu cada dia per aixecar-te i lluitar per un futur millor. Sols desitjo per a elles allò que la vida m’ha donat a mi: seny i amor dels que m’envolten a més de la fortuna de viure a un paradís com és Mallorca i a una joia com és Sóller.

P.-- Quina relació tens amb la gent que t’envolta?

R.-- M’encanta aprendre, escoltar, ajudar i compartir. Aprendre perquè consider que tothom em pot ensenyar alguna cosa, i com més coses aprenc, més m’enriquesc com a persona. Escoltar m’agrada perquè per aprendre s’ha d’escoltar i crec que actualment, en la mal anomenada societat de la comunicació on ens trobam, el que manca més és precisament la comunicació. Molta gent no se sent escoltada, més aviat ignorada. M’encanta ajudar, ja que és una de les satisfaccions més grans que pot tenir una persona i pas gust de compartir, ja que, com diuen en bon mallorquí, "qui tot sol s’ho menja, tot sol s’ofega".

P.-- El llibre de la teva vida?

R.-- En tenc dos: Entre el Caliu i la Cendra, de Guillem Colom i Ferrà, poesia convertida en prosa, i La extraordinaria historia de la vida, de Piero i Alberto Angela, un vertiginós viatge per la història de la terra des del seu començament fins ara.

P.-- Quin llibre tens damunt el comodí?

R. L’olor de la pluja, de Jordi de Manuel.

P.-- La cançó de la teva vida?

R.—Tres: "Another brick in the Wall", de Pink Floyd; "Mediterráneo", de Joan Manuel Serrat, i "El pi de Formentor", cantat per na Maria del Mar Bonet.

P.-- La pel·lícula de la teva vida?

R.-- La ciutat de l’alegria, del director Roland Joffé, basada en una novel·la de Dominique Lapierre.

P.-- Un desig?

R.-- Un desig per acabar? Ésser elegit batle el 2007. Estic convençut que puc ésser un bon batle, capaç de governar al servei del meu poble. Visc el carrer i no vull ni puc perdre-hi el contacte, així podré estar més a prop dels sollerics i servir-los millor.

dimecres, 11 d’abril del 2007

PLA DE DINAMITZACIÓ ECONOMICA, ELS NOSTRES EMPRESARIS EN DEPENEN.

Les notícies de caire econòmic i empresarial es succeeixen setmana rera setmana. Els comerciants de Sóller fa anys que demanen al regidor de governació, Sr. Casasnoves un pla de senyalització per tal que els visitants que arribin a la zona centre coneguin, abans d’arribar, l’oferta comercial del municipi. El pla espera, el regidor té altres prioritats que no són els comerciants. El sector hoteler ve reclamant des de fa anys una estratègia de desestacionalització i de potenciació de la seva oferta clara i unificada. Els polítics acudeixen a unes fires, els hotelers a unes altres i els comerciants i artesans a cap.

Pels motius abans esmentats, si el proper batle de Sóller som jo, hem compromet a:
  1. Impulsar un pla de dinamització econòmica que englobi tot el municipi.
  2. Lligar turisme amb comerç, cultura, paisatge, gastronomia i artesania.
  3. Crear una comissió de desenvolupament econòmic on tots els sectors productius de la vall es trobin representats.
Vivim a una societat plural, diversa i dinàmica on la gent, les empreses i les activitats econòmiques han de conviure en pau i harmonia, l’ajuntament amb el seu batle al davant ha de fer de mediador i de dinamitzador de les diverses activitats econòmiques del nostre municipi, aquestes són vitals per a mantenir l’estat de benestar i el sentiment de poble.

dimarts, 3 d’abril del 2007

MIQUEL GUAL, CANDIDAT D’ENTESA PER SÓLLER, PRESENTA EL SEU BLOG


Segons Gual ha de servir per "defensar les nostres propostes i dur a terme una comunicació directa i eficaç amb els afiliats, els simpatitzants i els votants"


Ahir dimarts, Miquel Gual, candidat d’Entesa per Sóller presentà davant els mitjans el seu blog de candida. L’adreça del blog és www.miquelgual.entesapermallorca.org i en ell s’hi podrà trobar el seu perfil personal, la seva agenda, articles, entrevistes, activitats de l’agrupació municipal i demes qüestions d’interès pel visitant.

Segons explicà Gual "estam dins la societat de la imatge, la comunicació i la informació, aquests són aspectes fonamentals per al desenvolupament social, així com per la pervivència de qualsevol col·lectiu, per això, des d’Entesa per Sóller no en podem restar al marge per poder defensar les nostres propostes i dur a terme una comunicació directa i eficaç amb els afiliats, els simpatitzants i els votants". El candidat a batle també afegí que "en aquest sentit, vos vull comunicar que he posat en marxa un nou blog a la xarxa"

Finalment Gual anuncià que "aquest espai a la xarxa ha de ser un punt de trobada i de reflexió, on poder explicar les propostes i escoltar alhora les preocupacions de tots els qui el visiteu". El candidat solleric va estar acompanyat de diversos membres del grup municipal i de l’agrupació local.